SOY COMPAÑERO

Ens fa molta gràcia l’escena, de fet, és graciosa. Un policia antidisturbis pegant a un policia d’incògnit mentre crida “soy compañero!”, vaig riure una bona estona. Però toca fer una petita reflexió per a indignar-se, encara més, amb la policia. No ens mostra res que no sabéssim, però es que l’escena només contempla dues possibilitats, cada qual pitjor. 1) El policia d’incògnit feia la seva feina tranquil·lament, sense fer res il·legal, entre els manifestants fins que va ser agredit per un antidisturbis. Això planteja que si estàs a una manifestació pots ser agredit indiscriminadament. 2) El policia antidisturbis feia la seva feina reprimint violents, però un d’ells va resultar ser “compañero”. Això planteja que hi ha policia infiltrada enganxada fent actes violents. Les dues opcions ja les coneixíem, sense sorpreses, però en el seu moment calia destacar que en aquella escena només podien passar aquestes dues coses. Cal denunciar-ho!